Sortim d’Aci
Trezza, rumb a Reggio di Calabria.
 |
| L'Etna fumejant |
Pel camí podem
veure més de prop l’Etna. També es nota un major trànsit de vaixells grans.
 |
| Reggio di Calabria |
A Reggio di
Calabria sols fem una parada tècnica. El port està allunyat del que es la
ciutat i està bastant brut. Ens serveix per preparar el pas de l’estret de
Messina.
Anàvem una mica
espantats pel tema de les corrents, que és tot un embolic. Diuen que la corrent
cap el Nord comença 1 hora y 45 minuts abans de la marea alta a Gibraltar i la
corrent cap el Sud 4 hores i mitja després de la marea alta a Gibraltar.
El millor consell
va ser el d’un navegant holandès, que ens va dir que amb el bon temps que feia
no ens preocupéssim. La corrent sols ens ajudaria una mica o en tot cas ens
frenaria una mica la velocitat.
Hi rebem la
visita de Saverio Chirico. Tot un personatge. Es presenta amb una fotocopia
d’un article de Rod Heikell on es parla d’ell. De fet, mirant desprès el Pilot
d’Imray, també en parlaven.
S’ofereix per
anar al supermercat, a portar-te a un
restaurant, recanvis... el que necessitis. Així es guanya la vida. No
necessitàvem res, però tot i així l’any demà al matí, abans de sortir, es va
presentar amb una paquet de croissants farcits de melmelada. Tot un detall pel
que sols va demanar la voluntat.
 |
| No val a badar ! |
Creuar l’estret
no es tan dur com ens esperàvem. Les corrents ens treuen 2 nusos de velocitat.
De trànsit n’hi ha bastant, no sols el de vaixells que creuen l’estret; també
n’hi han molts que fan trajectes entre Sicília i Itàlia.
Creuat l’estret, posem
rumb a les illes Eòlies. Els grecs les anomenaren així per considerar-les el
lloc de residència del déu Èol, el rei dels vents. Aquest cop no ha estat gaire
generós i gran part del trajecte l’hem fet a motor.
Les Eòlies són un
arxipèlag compost per set illes, juntament amb diversos illots i roques que
afloren del mar. Tenen dos volcans actius, Vulcano i Stromboli.
Nosaltres ens
dirigim a Vulcano, l’illa més al sud.
 |
| Ferry a tota velocitat |
Arribant, ens
creua un ferry a tota velocitat. Ens quedem fondejats a la part del port de Llevant.
Al poc de
fondejar, veiem arribar amb gran sorpresa i alegria, dos velers amb els que
varem compartir tot l’hivern a Monastir, Phtythom3 i Swanee.
Compartirem amb
ells uns dies coneixent les illes.
 |
| Ja hi som tots ! |
 |
| Per sort, no se sent la pudor ! |
A prop del Port
de Llevant hi ha una font d’aigua calenta
i fangs termals. Diuen que van bé pels dolors de les articulacions i malalties
de la pell. Com que en principi no tenim problemes, la pudor de “bomba fètida”
es molt forta i damunt s’ha de pagar, preferim anar a l’altra part de l’illa,
al port de Ponent, a la platja de fina sorra negre.
 |
| Veieu al CARAM, a la banda de Llevant ? |
Des del port, hi
ha un petit camí molt empinat que puja fins el cràter del volcà. Es un passeig
d’una hora. El cràter es un embut de 200 metres, amb fumaroles de sofre. Bon
escenari per fer els pastorets! Des de dalt es veu una bona panoràmica de
l’arxipèlag.
 |
| Forat del cràter |
 |
| No hi perdem gaire temps a dalt de tot |
El “Valle dei
Mostri” son grans roques volcàniques que es varen formar quan es va refredar la
lava. Tenen formes de lleons, dinosaures, àguiles ... bé depèn dels ulls de qui
s’ho mira.
Lípari es l’illa
més gran de totes. També es on hi ha més gent vivint-hi tot l’any. Es nota
també que això ha estat així sempre. Per aquí han passat totes les cultures de la mediterrània.
Es tot un
privilegi poder navegar y visitar llocs tan especials en aquesta època de
l’any. La natura està fantàstica amb tota la vitalitat de la primavera. Els
llocs no estan plens de turistes ni abarrotats de vaixells.
Ens acomiadem
dels amics del Phtythom3, esperant trobar-nos més prop de casa.
Posem rumb a
Cefalú.
