Quan varem començar l’aventura, poc ens podíem imaginar que passaríem tot l’hivern a Tunísia.
Fins i tot, per possibles problemes desprès de la “Primavera àrab”, l’havíem descartat com a lloc a visitar . Ves per on però, el temps s’ha “confabulat” de tal manera que feia difícil i perillosa la navegació per la mediterrània.
Això ha fet que a la marina de Monastir ens trobéssim mariners de totes edats i condicions. De navegants solitaris a parelles, famílies amb nens i fins i tot un veler de luxe amb els seus “masovers”.
Segons ens diu la gent del poble, aquest hivern ha estat excepcionalment fred i plujós. Fins i tot ha nevat a muntanyes properes al desert.
A la mateixa marina hem tingut tempestes que feia més de 20 anys no es donaven. L’última va fer caure vaixells del varador a terra.
Hem fet vida de poble. Els matins tots els nens ( han arribat a haver-n’hi 9) els tenien ocupats amb les classes. Nosaltres ens hem hagut d’acostumar a dinar d’hora, doncs a les 3h ja era hora d’anar a fer volar estels, anar en patinet o bicicleta, buscar crancs, festes d’aniversari ...
A arrel de la festa d’aniversari del Nicola i el Jules, en la que el David els va regalar un catamarà fet amb materials reciclats, es va decidir de fer l’activitat més divertida de tot l’hivern: una carrera de barcos “hand made”; com diu l’amic Peter ,tot un expert i inductor del tema. Al llarg de més d’una setmana es van anar preparant i provant prototips. El dia de la cursa tots van tindre premi. També el Miquel, navegant solitari de Castelló ( el Grau), que va “xalar” com un xiquet més.
Premeu aquí per veure més fotos de "Monastirs Kids"
El cap de setmana es temps de “fer el turista” i anar d’excursió. Sovint però, també ha estat quan més ha plogut. Per tant, no fèiem grans plans. Arribat el moment ens decidien per agafar el tren o un “louage” cap on la meteo posava el temps més favorable. El “Louage” es com un minibus de 9 ocupants que surt tan aviat te totes les places ocupades.
També hem fet de grumets del Shadow. Un veler de 100 peus (uns 30m d’eslora), més de dues vegades el nostre. Nou de trinca, encara tenia posats els plàstics dels seients. Per poder provar totes les veles i instruments varis, necessitaven un mínim de 4 tripulants i sols eren 2. Ricky, el capità anglès i Joseph, mariner i cuiner txec. Amb molt de gust ens hi varem “enrolar” la meitat de la marina. Això si, quasi tots mirant i molt pocs treballant. I mira que donaven feina tants m2 de vela ! 180 m2 la vela major i 480 m2 el gennaker. Va ser tot una experiència. Anàvem a més de 13 nusos i semblava que voléssim damunt del mar. També varem pescar una tonyina que el Joseph ens va preparar com aperitiu: Riquíssima !
Si premeu aquí el podreu veure !
A primers de Març va vindre amb helicòpter privat l’amo del Shadow. Un senyor rus que amb pantalons curts i samarreta passava del tot desapercebut. Resulta que el te a la venda per molts menys milions dels que se’n va fer... Agafant com a tripulació al Miquel i a un xicot italià que els va fer d’electricista, van sortir rumb a Mallorca, on sembla ser que esperaven possibles compradors.
Al cap d’una setmana, amb la següent finestra de bon temps, van marxar el mateix dia tots els nens. La Jane i el Peter havien de tornar a Anglaterra abans del juliol. Van sortir els primers rumb a Carloforte. L’Antoine tornava cap a França. La Fani continuava camí, doncs encara li queda un any de voltar món. El Jules es trobava a Malta amb la seva àvia. Nicola, Timeo i Nató volen arribar a Turquia, deixar-hi el barco i tornar a França en avió.
També enyorem a Denise i Jean-Claude, que desprès de 15 anys donant la volta al món han tornat on la van començar. Han deixat el “Tiku Moyé” i tornat a França. Tornaran a passar aquí el proper hivern.
Aviat nosaltres també reprendrem viatge de tornada. Lampedusa, Malta, Sicília, Sardenya, Balears i... Verbena de Sant Joan i per Sant Pere “Festa Major”. Inch'Allah.
Dels dies que hem anat a “fer el turista” i altres curiositata, us deixem una mostra:
Sud de Tunísia (+)
Volta en cotxe
Fins i tot, per possibles problemes desprès de la “Primavera àrab”, l’havíem descartat com a lloc a visitar . Ves per on però, el temps s’ha “confabulat” de tal manera que feia difícil i perillosa la navegació per la mediterrània.
Això ha fet que a la marina de Monastir ens trobéssim mariners de totes edats i condicions. De navegants solitaris a parelles, famílies amb nens i fins i tot un veler de luxe amb els seus “masovers”.
Segons ens diu la gent del poble, aquest hivern ha estat excepcionalment fred i plujós. Fins i tot ha nevat a muntanyes properes al desert.
A la mateixa marina hem tingut tempestes que feia més de 20 anys no es donaven. L’última va fer caure vaixells del varador a terra.
Hem fet vida de poble. Els matins tots els nens ( han arribat a haver-n’hi 9) els tenien ocupats amb les classes. Nosaltres ens hem hagut d’acostumar a dinar d’hora, doncs a les 3h ja era hora d’anar a fer volar estels, anar en patinet o bicicleta, buscar crancs, festes d’aniversari ...
A arrel de la festa d’aniversari del Nicola i el Jules, en la que el David els va regalar un catamarà fet amb materials reciclats, es va decidir de fer l’activitat més divertida de tot l’hivern: una carrera de barcos “hand made”; com diu l’amic Peter ,tot un expert i inductor del tema. Al llarg de més d’una setmana es van anar preparant i provant prototips. El dia de la cursa tots van tindre premi. També el Miquel, navegant solitari de Castelló ( el Grau), que va “xalar” com un xiquet més.
Premeu aquí per veure més fotos de "Monastirs Kids"
El cap de setmana es temps de “fer el turista” i anar d’excursió. Sovint però, també ha estat quan més ha plogut. Per tant, no fèiem grans plans. Arribat el moment ens decidien per agafar el tren o un “louage” cap on la meteo posava el temps més favorable. El “Louage” es com un minibus de 9 ocupants que surt tan aviat te totes les places ocupades.
També hem fet de grumets del Shadow. Un veler de 100 peus (uns 30m d’eslora), més de dues vegades el nostre. Nou de trinca, encara tenia posats els plàstics dels seients. Per poder provar totes les veles i instruments varis, necessitaven un mínim de 4 tripulants i sols eren 2. Ricky, el capità anglès i Joseph, mariner i cuiner txec. Amb molt de gust ens hi varem “enrolar” la meitat de la marina. Això si, quasi tots mirant i molt pocs treballant. I mira que donaven feina tants m2 de vela ! 180 m2 la vela major i 480 m2 el gennaker. Va ser tot una experiència. Anàvem a més de 13 nusos i semblava que voléssim damunt del mar. També varem pescar una tonyina que el Joseph ens va preparar com aperitiu: Riquíssima !
A primers de Març va vindre amb helicòpter privat l’amo del Shadow. Un senyor rus que amb pantalons curts i samarreta passava del tot desapercebut. Resulta que el te a la venda per molts menys milions dels que se’n va fer... Agafant com a tripulació al Miquel i a un xicot italià que els va fer d’electricista, van sortir rumb a Mallorca, on sembla ser que esperaven possibles compradors.
Al cap d’una setmana, amb la següent finestra de bon temps, van marxar el mateix dia tots els nens. La Jane i el Peter havien de tornar a Anglaterra abans del juliol. Van sortir els primers rumb a Carloforte. L’Antoine tornava cap a França. La Fani continuava camí, doncs encara li queda un any de voltar món. El Jules es trobava a Malta amb la seva àvia. Nicola, Timeo i Nató volen arribar a Turquia, deixar-hi el barco i tornar a França en avió.
També enyorem a Denise i Jean-Claude, que desprès de 15 anys donant la volta al món han tornat on la van començar. Han deixat el “Tiku Moyé” i tornat a França. Tornaran a passar aquí el proper hivern.
Aviat nosaltres també reprendrem viatge de tornada. Lampedusa, Malta, Sicília, Sardenya, Balears i... Verbena de Sant Joan i per Sant Pere “Festa Major”. Inch'Allah.
Dels dies que hem anat a “fer el turista” i altres curiositata, us deixem una mostra:
Volta en cotxe
