dissabte, 28 d’abril del 2012

Fins un altre Tunísia, a reveure amics. Goodbye, au revoir, Auf Wiedersehen !


Tornem a estar en ruta ! Ara ja camí de tornada. Hem fet bons amics i esperem retrobar-los més endavant.

Abans de deixar Tunísia, varem poder gaudir de la companyia de l’Eva i el Gil. La seva visita ens va fer molta il·lusió.  Van ser pocs dies però intensos. Amb ells varem voler compartir tot aquell món ple de colors i aromes; la historia i la gent d’aquest petit país, tant semblant al nostre en paisatges, però a la vegada tant diferent.
Comprant peix per sopar
A Tunísia són bons comercials


Una volta pel port



Louage cap a la capital. Fins aviat !
Van vendre 6 polseres !
















Revisant l'hèlix.
Desprès de la seva visita, tot van ser preparatius per la sortida. No va ser fàcil. El temps no ajudava. 

Amb la primera finestra de bon temps varem posar rumb a Sicília, a Porto Palo. Hi varem arribar desprès de 38 hores de navegació. Hi varem fondejar i, l’any demà ja descansats, rumb a Siracusa.
Navegant amb vent de popa
Entrada a la Badia de Siracusa
Amb vent de popa quasi tota l’estona varem anar amb el tangón i varem poder fer la major part de la travessia a vela. Molts dofins ens varen vindre a saludar.

Siracusa es una gran badia natural. Hi varem poder fondejar sense problemes, però també varem anar un dia a la marina, a carregar bateries i omplir d’aigua. Allí ens hi varem trobar amics de Monastir. El Peter, amb el seu inseparable gos Jack, i també el catamarà Marlen, amb la Felicity i el Marc.
Ens retrobem de nou també amb el repic de campanes. Siracusa es una ciutat preciosa on s’hi respira història. La piazza dil Duomo es fantàstica, però ens quedem am els seus carrerons estrets, amb el mercat ple de parades de fruites, verdures i peix. Es una ciutat viva.
Al moll varem estar sols.

Passejant amb el Peter i el Jack
El millor es perdre's per la ciutat
Piazza dil Duomo













De Siracusa a Aci Trezza, petit poble de pescadors dins del que anomenen “Riviera dei Ciclopi”
Hi ha unes columnes de basalt (faraglioni) que segons diuen van ser les pedres que el Cíclope Polifemo va tirar a l’Ulises.
Estem a un petit moll públic, al costat de barques de la gent  del mateix poble.
L'entorn es magnífic
Es pot veure l'Etna fumejant
A punt de fer una volta amb el dingui.
Es un lloc fantàstic