Fugim cames
ajudeu-me cap a Isola de Favignana,
l‘illa més gran de l’ Arcipielago delle
Ègadi a Sicília.
Abans de veure
l’entrada del port veiem com surt un ferry a gran velocitat.
Ens hem de posar
a la part lliure del port, doncs a la marina, on podríem tindre aigua i
electricitat no hi podem entrar per la profunditat. Necessitem com a mínim 2.20
metres.
Hem d’amarrar
tirant l’ancora i desprès marxa enrere cap al moll.
Sort que al port d’Andratx
ho varem fer una vegada. Ara no ho hem fet malament i fins i tot sembla que en
sapiguem.
Podem finalment
descansar !
Amb la família
francesa que coneguérem a Carloforte i que ha fet el mateix recorregut que
nosaltres, anem a sopar de restaurant.
Ens ho mereixem !
L’any demà
llevar-se tard, una mica de turisme i localitzar les botigues on comprar el pa,
cerveses i vi (que no faltin).
Però altre vegada
ens tornem a quedar sols. Els pocs velers que estaven amb nosaltres al moll
comencen a marxar. Sembla ser que el vent que ve es més fort del que les
prediccions deien en un principi. Tot i així ens sembla que estem protegits i
decidim quedar-nos-hi fins que passi la tempesta (... i es que anem de tempesta
en tempesta).
Mal fet.
Protegits al port sí, però no gaire còmodes
a la part on estem nosaltres.
En tota la nit el
capità Garriga no ha dormit. Hi havien ràfegues de més de 40 nusos (uns 70
Km/hora).
La por era que
l’ancora no aguantés i ens anéssim contra el moll, on hi havia un graó
amenaçador esperant-nos.
Al matí següent,
ens deixen posar-nos al moll de pescadors. Amb la gran ajuda de l’amic Philippe
aconseguim recollir l’ancora de mica en mica, ajudant-nos de dues cordes. A la
que recollim una mica l’ancora recollim una mica les cordes.
Una corda agafada
a l’altra punta del moll de pescadors i l’altre a un pesquer que teníem davant.
Així a la que recollim del tot l’ancora encara estem subjectats per les cordes.
Una vegada
alliberats ens posem al port de pescadors i lliguem al Caram amb una amarra a
proa, una a popa i dos springs.
La veritat es que
això dels springs sols ho havíem vist als llibres. Són les amarres que sortint per la proa
o per la popa
treballen cap a popa o cap a proa respectivament,
és a dir treballen cap al cap contrària d'aquella per
la qual surten. Per
tant, els springs de proa treballaran cap a popa i
els springs de popa treballaran cap a proa. Són les que s'utilitzen per
deixar el vaixell parat i en posició.
La seva principal missió evitar els moviments
longitudinals del vaixell quan està atracat.
D'aquesta manera, el spring de proa
evitarà que el vaixell es desplaci cap a proa
i el de popa evitarà
que es mogui cap a popa.
Resumint. Deixem
al Caram més que lligat per tal de que a la nit puguem descansar d’una vegada
per totes.
Ho aconseguim, i
podem anar el dia següent de visita al museu que tenen a una antiga fàbrica de
conserves de tonyina “Tonara Florio”. Hi podem veure cóm feien la matança de la
tonyina i cóm elaboraven els productes derivats. 
Abans de la Segona Guerra
Mundial, la família Florio es va arruïnar, però va ser molt important. Tenien bodegues
(Marsala), vaixells que feien el viatge Itàlia Nova York, tot el tema de la
tonyina ... uns potentats (o potser uns mafiosos ?).
Perdoneu el
rotllo, però es que l’illa no te gaire més, i em va fer il·lusió entendre tot
el vídeo que et posaven al museu.
A les botigues
del poble es pot trobar gran varietat de productes derivats de la tonyina: la bottarga (ous de tonyina assecats i salats), la
ficazza (una mena de salami picant de tonyina), la tunnina Salat (filets
de tonyina fumats) i fins i tot el lattume (que es degusta embotit amb oli o bé
fregit a la paella).
Hem fet amistat
amb el Philippe i tota la tripulació del ptithom3. Junts esperem demà sortir
cap a Mazara del Vallo .
Petons,
∏
