Sortint finalment
de Ciutadella, i desprès de 45 hores de navegació i de 278 milles a l’esquena,
varem arribar a l’Isola di Sant Pietro, a la costa sud-oest de Sardenya.
Desprès del far, el primer que varem
veure va ser la fàbrica abandonada de conserves de tonyina.
Necessitàvem
descansar del trajecte, i varem anar a Carloforte, l’únic poble de l’illa.
No es gaire gran,
però al port hi ha de tot. Aigua,
electricitat, dutxes, rentadora i també connexió a Internet.
Es molt bonic i
la gent molt amable.
Ara de turistes no en som gaires i els carrers s’omplen de
gent d’aquí. A la tarde es reuneix tothom al voltant de la plaça principal,
Piazza Repubblica, però a partir de les 17h, que es quan obren les botigues. De
la una fins llavors està el poble desert. Sols si troben els quatre ficus centenaris envoltats per tot un banc fet de làmines de ferro.
L'italià s’entén
la mar de bé i tothom està disposat a entendre't i a explicar-te qualsevol
cosa. Acabarem parlant italià.
Hem comprat la bandera de Sardenya per posar-la com bandera
de cortesia junt a l’italiana. Una bandera curiosa. Popularment coneguda com sos bator moros
(els quatre moros en sard), consisteix en una creu roja en un fons blanc amb un
cap de moro a cada cantonada de la creu. Simbolitzen la derrota dels
àrabs.
No hem pogut
posar gasoil a la benzinera del port de pescadors, doncs sols tenia 2 metres de
profunditat i el nostre barco en necessita mínim 2.25
Davant on tenim
el barco hi ha una benzinera que ja està
preparada amb un carro de supermercat i uns bidons. Es la que es fa càrrec de
donar servei a barcos com el nostre.
Es tracta d’una
illa amb moltes muntanyes. Així son els seus carrers de costeruts.
Hi ha unes
salines que no estan en funcionament, i que s’han convertit en un observatori
d’aus. Amb el dingey (el barca de goma) hem entrat per un riu que les envolta i
hem pogut veure de prop flamencs.
Com que la
previsió es de vents molt forts, tothom espera que passin per continuar viatge.
Així, esperant millors condicions, estem uns quants dies aquí.
Per conèixer
millor l’illa hem agafat un autobús, que ens ha portat al nord-oest de l’illa.
Hi ha una far i
molts falcons. Els penya-segats son espectaculars.
Hi hem anat amb
uns nous amics. Una família francesa que com nosaltres te previst estar tot
aquest any viatjant per la
Mediterrània. Ells fa molts anys que
naveguen i ens han donat més d’un bon consell. Esperem trobar-nos més endavant.
També amb
vosaltres, doncs demà tornem a fer camí cap a Sicília.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada