Al Munastir, Tunísia

Finalment a les prediccions meteorològiques vam veure un forat de bon temps i vents que ens anaven bé per sortir de Sciacca.

Ens vam posar rumb al Golf de Hammamet, a Tunísia.

Fins que no vam passar l’illa de Pantelleria vam haver d’anar molt en compte. Era com una autopista de barcos de càrrega.

El vent sempre el vam tindre de través, bufant entre 15 i 20 nusos. Fantàstic, si no fos per les onades que ens recordaven les tempestes de dies passats i una mica de pluja que ens va fer posar els vestits d’aigua.

(Gràcies Sebi pel regal, ens han anat molt bé !)

Desprès d’unes 30 hores de viatge,  veiem les costes del Nord d’Àfrica.

Davant de Monastir, abans d’entrar a port, es senten els càntics de les mesquites cridant als fidels per la pregaria. Impressionats veient el Ribat, semblava que entréssim a l’època de Lawrence d’Aràbia.

Més endavant, els hotels ens tornaven als nostres dies.

Aquí els tunisencs son amables, però sense ser massa empallegosos.

Als supermercats es pot trobar de tot, i al del costat del Port fins i tot es pot comprar vi, cerves i licors.

Hi ha barreja de noies vestides a l’europea i d’altres amb mocador.

També es veuen dones conduint cotxes o aprenent-ne.

L’ambient es relaxat.

Hi ha molts turistes àrabs passejant pel port i fent-se fotos davant dels vaixells.

Hem hagut de posar un mecanisme amb una politja per pujar la passarel·la quan sortim.

Els veïns ens van dir que la gent pujava al barco a fer-se fotos.

 

Al Port hi ha sobretot francesos. De fet, es la nacionalitat que més ens hem trobat arreu. Sols ens vàrem trobar uns espanyols a Carloforte i just el dia que marxàvem.

Fa pocs dies que hi som, però això es com un poble i ja tothom sap qui som i quin es el nostre barco.

Ja us informarem millor i amb més detall. Ens hi esperem quedar una bona estona aquí.

Petons,

CARAM

Ens trobem a Sciacca

Ens trobem a Sciacca, un poble de pescadors (millor dit de pesquers) que es troba en un tros de terra molt empinada que va cap al mar. 

Ens trobem altre cop amb carrers molt empinats i amb una distribució que ens recorda els capil·lars que ara estudiem a la circulació de la sang.

Es molt pintoresc, però es fa difícil saber cóm anar a un lloc determinat.

Per sort, com ens ha passat a la resta d’Itàlia,  la gent es molt amable.

No es tracta d’un poble petit, doncs te més de 41.000 habitants, segons van dir a la TV local.

El que hi ha son moltes esglèsies.

Aquí hem trobat vestigis de l’art català :

Palazzo Steripinto, del segle XVI

... e successivamente merita una menzione il palazzo  Steripinto con un bugnato a punta di diamante tipico di strutture simili nel Palazzo Diamante a Ferrara, il palazzo è stato costruito in stile gotico-catalano.

Sciacca, chiesa di S. Margherita

The Church of Santa Margherita – Dating from the 13th century, it was refurbished at the end of the 1500s. Its façade has a doorway in the gothic-catalan style …

Sembla ser que des de l’antiguitat va ser famosa per les seves Termes. Ara hi ha un Spa i molta ceràmica, però som pocs els turistes no italians. Els monuments i llocs per visitar sols posen les explicacions en italià.

Estem a una marina al mateix poble, on som tres les famílies que hi hem estat vivint els últims quinze dies. Les altres dues franceses.

De fet, en aquesta època, els francesos son la majoria.

La Cécile i el Serge porten dos anys voltant amb el seu vaixell el Tibure, i pensen passar l’ hivern aquí a Sciacca.

La colla del ptithom3, vells coneguts des de Carloforte,  són de la Bretanya francesa. El Philippe i la Tina, amb el Timeo (alies el “petardo”) i el Nicola, company de jocs del David.

També han passat, però sols s’han quedat un dia, una parella d’australians que esperem trobar més endavant.

Altre cop estem esperant que passi la borrasca per continuar fent camí. Avui tenim uns vents de més de 30 nusos amb ràfegues de fins a 45.

Els dies passen volant. Els dissabtes hi ha mercat i ens fa adonar que ha passat ja una setmana des que vam anar-hi i var comprar “baccalà in salamoia”.

També hem aprofitat per agafar l’autobús i fer excursions. La més sonada al “Valle dei Templi”, a Agrigento.

Amb tantes restes gregues no semblava pas que estiguéssim a Itàlia sinó a Grècia.

Es tan gran que es una mica difícil seguir el fil i no prendre un temple per un altre.

Es impressionant !

Gràcies a unes lliçons de la Cècile, el David i el Nicola s’han aficionat a fer dibuixos i pintar-los a l’aquarel·la.

També hi havien escultures contemporànies.

No menys impressionant es la pesca que va fer el David. Va posar la nansa amb una mica de pa. Al matí següent ja havia entrat un escórpora. Per la tarda una sèpia es el que varem trobar a la nansa menjant-se l’escórpora. 

Al dia següent una morena havia entrat per menjar-se la sèpia. Sols n’havia deixat l’os.

Ens va semblar que ja n’hi havia prou i vàrem alliberar a la pobre morena, que amb el neguit que li vàrem fer passar va vomitar la sèpia abans de saltar del moll  cap al mar.