Finalment a les
prediccions meteorològiques vam veure un forat de bon temps i vents que ens
anaven bé per sortir de Sciacca.
Ens vam posar rumb
al Golf de Hammamet, a Tunísia.
Fins que no vam
passar l’illa de Pantelleria vam haver d’anar molt en compte. Era com una
autopista de barcos de càrrega.
El vent sempre el
vam tindre de través, bufant entre 15 i 20 nusos. Fantàstic, si no fos per les
onades que ens recordaven les tempestes de dies passats i una mica de pluja que
ens va fer posar els vestits d’aigua.
(Gràcies Sebi pel
regal, ens han anat molt bé !)
Desprès d’unes 30
hores de viatge, veiem les costes del
Nord d’Àfrica.
Davant de
Monastir, abans d’entrar a port, es senten els càntics de les mesquites cridant
als fidels per la pregaria. Impressionats veient el Ribat, semblava que
entréssim a l’època de Lawrence d’Aràbia.
Més endavant, els
hotels ens tornaven als nostres dies.
Aquí els
tunisencs son amables, però sense ser massa empallegosos.
Als supermercats
es pot trobar de tot, i al del costat del Port fins i tot es pot comprar vi,
cerves i licors.
Hi ha barreja de
noies vestides a l’europea i d’altres amb mocador.
També es veuen
dones conduint cotxes o aprenent-ne.
L’ambient es
relaxat.
Hem hagut de
posar un mecanisme amb una politja per pujar la passarel·la quan sortim.
Els veïns ens van
dir que la gent pujava al barco a fer-se fotos.
Al Port hi ha
sobretot francesos. De fet, es la nacionalitat que més ens hem trobat arreu.
Sols ens vàrem trobar uns espanyols a Carloforte i just el dia que marxàvem.
Fa pocs dies que
hi som, però això es com un poble i ja tothom sap qui som i quin es el nostre
barco.
Ja us informarem
millor i amb més detall. Ens hi esperem quedar una bona estona aquí.
Petons,
CARAM






Encara aneu en màniga curta ?
ResponElimina